LUXE , PODER

Sessió de Gucci amb els fotògrafs Mert + Marcus. Lloguem una casa amb vistes al mar. Portem a la gent a treballar amb Mercedes classe E. Els allotgem en hotels de 5 estrelles un d’ells -La Gavina- té encant. Els alimentem amb tot el luxe. Ens donen diners perquè ens comprem roba negre. Una productora de service, una productora externa, un estudi de disseny, una petita productora de making off, al final seixanta persones.  No et poden veure ; cal amgar-se si no fas res. No podem menjar en el mateix set. Cal una empresa de seguretat per vigilar els vestits. A la barra s’hi serveix cava i martinis. Un equip de música sonant durant tota la sessió. Que no falti gel. Hi ha una quantitat de gent que envolta els fotògrafs, a la dissenyadora, al perruquer  que fa por.  Quan et parlen de com la vida de cort i els entramats dels eunucs van condemnar molts dels imperis del passat a la més absoluta inoperància només cal que vagis a una sessió de fotografia de moda. Desenes de gent amb només una funció; agafar el raspall, respondre un telèfon, recollir el maquillatge. I moltes reaccions de queixa davant qualsevol inconvenient. No li pots demanar a la gent la targeta de crèdit per fer els pagaments que han de fer sinó que els hi has de demanar al seu agent. Una cosa que es veu molt sovint és que a mica que siguis algú necessites un assistent- pels encàrrecs – i un agent- per les decisions. Per sobre de tota aquesta genteta, tan poruga de perdre la seva feina i la seva posició, per sobre dels riures i cridòria de la cort després de qualsevol broma d’algú amb algun nom hi ha l’elegància i el poder exercit amb fredor i determinació. L’autèntic luxe va ser veure com treballa la sòcia principal d’Art Partner; escriu mails, aixeca la mirada supervisa, segueix, ara una trucada on ha de ser dura i la sents com apreta, ara una altra on ha de ser encantadora i l’enrosca. Dóna les gràcies per tot i demana les coses per favor i això en una professió com les nostres la fa fins i tot digne d’esment.