Les marques han decidit que no volen gastar tants diners com abans en les campanyes publicitàries. Volen mantenir la qualitat. Ara és l’hora doncs de les idees i de la racionalització de recursos. Es poden veure alguns exemples:
1) Tornar a l’origen.
Hi ha una obsessió de moltes marques pel mal que els estan fent les marques blanques propietat de les superfícies de distribució. És una obsessió legítima ja que en temps de crisi i paranoia el factor preu és dur de pelar. Per aquesta raó moltes marques repeteixen en els seus espots que el seu producte funciona millor que no pas el de la competència sense nom o que la marca es nega a produir per a d’altres. Una idea simple, repetida dotzenes de vegades.
2) Lluïment.
Si la darrera campanya de Vueling s’hagués fet en un altre temps amb recursos invertits en models i localització que s’han substituït per paciència i adaptabilitat. I molta post-producció. A mi em causa una impressió positiva i molt allunyada de l’estètica escarransida de moltes fotografies d’aquests temps on es nota per tot la manca de diner i la por dels creatius.
3) Brevetat.
Excepte els tòtems estiuencs de les marques de cervesa que més que un anunci ens presenten una petita ficció hi ha algunes marques que s’han decidit per l’impacte curt i brusc. La darrera campanya de Nike- Make the Difference- és d’aquest estil-. Pensada per a ser consumida per Internet i per televisió. A mi m’agrada.
