(HIPER)REGULACIÓ

Un braç articulat va impactar contra una estàtua la setmana passada a Barcelona.L’ estàtua va caure i es va trencar. Es tractava d’una estàtua modernista , d’un cert valor,  bastant difícil de reparar i impossible de  substituir. Hi ha una aversió a la ciutat respecte dels rodatges amb finalitats publicitàries. S’observen actituds molt més servils respecte la indústria del  turisme,  la construcció o la sindical (en forma de manifestacions pel centre de la ciutat).  L’episodi de l’estàtua servirà a les autoritats per lligar encara més curt a les productores i posar un munt de raons i condicions per tal de donar permisos de rodatge. Com de  sovint els polítics s’obliden que la generació d’excedent de  riquesa és l’única raó que justifica la seva existència tan abundant i lúdica. Demanar un permís perquè un menor rodi i guanyi diners és una odissea. Hi ha una actitud permanent de no concebre que per algunes feines no es paguen 5 euros l’hora. Ningú vol explotar a l’infant però demanar deu dies laborals per a atorgar un permís és simplement una forma més d’intentar enfonsar la indústria. La indústria és per natura competitiva i si ho posem massa complicat aquí anirà a rodar a altre bandes.