Darrerament corre la brama que l’Ajuntament de Barcelona preparar un nou sistema per a demanar i autoritzar filmacions a la via pública. Es tractaria d’un format tancat on hauries d’anar omplint caselles- nombre de transports, material, equip, metres, etc.- tot molt concret i tancat. Aparentment quedaria poc lloc per a la improvització i la vaguetat.
La qüestió és saber si la indústria publicitària es pot permetre aquesta rigidesa. O caldrà que canviï a fons.
Hi ha una visió poruga que apunta cap a la major dificultat i limitacions amb que es pot trobar qualsevol productora a l’hora de rodar a Barcelona que potencialment podria repercutir amb pèrdua de clients.
Hi ha una visió més equilibrada que apunta cap a la necessitat que una ciutat com Barcelona necessita d’una regulació moderna i responsable alhora que adaptada i ràpida aplicant les noves tecnologies que conciliarà la vida del ciutadà i l’existpència d’una indústria.
Hi ha una visió de revenja que sospita que després de trencar alguna estàtua ens faran pixar sang si volem rodar estúpids i buits anuncis de publicitat al carrer. Si rodéssim, és un dir, amb en Soderbergh fóra una altra cosa.
Quina és la teva visió?