Hi ha qui té problemes de gestió del temps i productivitat. En realitat tots tenim problemes de gestió del temps i productivitat. És un signe del temps.
Després hi ha la incapacitat per entendre el temps en què vivim. Hi ha dies on no tenim temps per respondre mails. Hi ha d’altres on no volem o ens fan un tipus de ràbia o desil·lusió que ens impedeix de respondre-hi. Però no parlem pas d’això.
Parlem d’una sostinguda actitud de no respondre mai cap email que rebem d’una persona desconeguda. Els emais no són trucades telefòniques i en això radica la seva força. Un email no fa mai nosa, te’l guardes i ja està. Els temos han canviat. Això ho ha entès alguna gent molt bé. Vostè li envia un mail al sr. Sala-i-Martin i ell probablement respongui. Li fa una consulta a una entitat pública britànica i rep una resposta encara que el seu anglès sigui deficient.
Però, ai las, això al sud de Florència no passa. Aquí som desconfiats i pensem que en cada mail desconegut que rebem hi ha un aprofitat darrera enlloc d’una oportunitat. I no, o sou l’Steve Jobs o no crec que de la col·laboració no se’n pogués treure res. El que hi ha sovint és mandra, por, ceguesa i manca de sentit de la oportunitat.
Si això fós la jungla fa temps que haguessin estat devorats o s’haguessin adaptat als temps, per desgràcia les gàbies d’or de l’intervencionisme públic en totes les esferes protegeixen els incompetents, o el que ve a ser el mateix, els que per sistema no responen mails.
ah! però els mails es contesten? i les trucades també? si aquí tenim el costum de no contestar gairebé ni els dels coneguts, que podem esperar dels mails de desconeguts?
Desconfiats i mandrosos, perquè carai li haig de contestar jo a aquest ara?