Qualsevol professional ha de conèixer el món on desenvolupa la seva feina. Hi ha els defensors a ultrança d’allò gratuït. També hi ha qui reconeix que hi ha alguns continguts que només es poden trobar acceptant de pagar.
Si em sobressin 1500 euros al any o si creiés que els podria recuperar el que faria seria subscriure’m a shots i a anuncios.
Cada vegada que agafo una de les dues revistes me n’adono que
1) visc al marge de la indútria publicitària, més aviat del seus nuclis de presa de decisions
2) Barcelona viu al marge de la indústria publicitària i dels nuclis de presa de decisions
3) si no vols viure a londres, ni a nova york ni a singapur has de viure a amsterdam si et vols dedicar a la publicitat.
El que em salva de l’estultície i em permet de veure com va el món és la subscripció gratuïta a Media
