La importància dels grassos en la història de la cultura és indiscutible. Els grassos tenien una seguretat econòmica que els permetia d’escriure i pensar. Els grassos eren producte d’una vida d’excessos etílics, plaers gastronòmics i vida sedentària reflexiva. Els grassos acostumaven a ser cínics i divertits perquè el sobrepes dóna a més de la solidesa òbvia una consciència de com d’important és la ment sobre el cos. Els grassos mai han estat bells. Ni ara ni mai. La bellesa ha estat i serà el David de Miquel Àngel. Però els grassos poden tornar-se atractius només a través de la seva ment ( o de la seva butxaca, que sovint és conseqüència de l’altre). El gras supera les seves limitacions físiques amb el poder del seu esperit i del seu enginy; ens fa riure, és obscè però elegant. Hi ha una història de la intel·lectualitat grassa al llarg de la història. Una història en la que bateguen unes constants.
Els meus grassos:
Chesterton, Sagarra, Cela, Ibsen,Samuel Johnson, aleshores van arribar els americans i tot es va aprimar
LinkedIn
No Comments Yet