Quant val ? i 2

El post anterior era l’explicació del que passa però no necessàriament del que hauria de passar. En converses s’afirma massa sovint que si un manés no seria tan garrepa. Error o precisament explicació de perquè un no mana. No es tracta de ser garrepa sinó de tenir clar el que importa.  El preu no és al final tant important, però el que és bàsic és la informació del preu.  Hi ha vegades que aconsegueixes una peça que és indiscutiblement necessària, per tant el preu on és un problema però sí que és part d’un procés i per tant s’ha de saber i si no es sap s’ha de demanar. Jo et dic el preu. Tu me l’aproves. Endavant. Els teus superiors et demanen què costa però és només per poder actualitzar el pressupost i que els hi aprovin, no els hi hauria de semblar car ni barat. Quan fas un service qualsevol cosa apart del pressupost bàsic ha de ser aprovada. De manera que encara que ens indigni, encara que ens dolgui que tota la nostra inventiva i contactes només s’acabin reduint a una xifra; el tema és així.