Els autònoms incapaços de generar ingressos i per tant que depenen de les decisions d’altres per a treballar o no, deuen ser els professionals d’Occident que més s’auto-analitzen. Què faig malament? Per què no em truquen? En les èpoques de vaques flaques l’estat de neurosi arriba a uns extrems insans. Davant d’això només hi ha dues possibles opcions.
1) Eliminar la dependència. És a dir, impedir que siguin uns altres quants diners guanyes al mes. No esperar cap trucada. Fer la pròpia empresa.
2) Llaurar una sòlida xarxa de favors i amistats.
3) Aprendre a viure amb la fura. Els autònoms precaris, recorden una mica als fumadors de crack; viuen en una angoixa permanent. Quan tenen feina saben que se’ls hi acaba i han de començar a preveure què passa quan això passi.
Epíleg: Per aquesta – i moltes altres raons- és tan absurda en aquests temps i injusta per comparació la figura del funcionari amb feina i sou garantits. En una societat atenallada per les pors els funcionaris viuen en una ficció de seguretat sostinguda amb el treball dels inestables. Són una nova casta de baixa noblesa.
